El Centre Delàs actua davant la resposta militaritzada a la crisi del Covid-19

El Centre Delàs actua davant la resposta militaritzada a la crisi del Covid-19

Davant l’actual crisi sanitària causada per la pandèmia del Covid-19, des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau seguim treballant per a aportar a la contrucció d’un món desarmat i desmilitaritzat, on el centre de les polítiques de seguretat siguin les persones. “Donem tot el nostre suport a totes/tots les/els professionals que estan lluitant contra el COVID-19 i a totes aquelles persones que fan possible la continuïtat de les nostres vides. Així mateix, manifestem la nostra total oposició a qualsevol resposta securitària i militarista a l’actual situació”.

Comunicat de rebuig a l’actual resposta securitària i militarista

El Centre Delàs hem publicat un Comunicat amb motiu de l’estat d’alarma decretat a Espanya i la crisi del COVID-19 en el qual ens posicionem en contra de l’actual militarització de les mesures davant la crisi sanitària i alertem que “la presència de l’UME i de militars armats als carrers representa una militarització de la vida pública que podria ser el precedent de futures mesures repressores que hem de rebutjar i condemnar fermament”. El text també apunta que “si haguéssim emprat amb criteris de seguretat humana una petita part dels recursos destinats a la militarització i l’armamentisme durant l’última dècada (206.745 milions d’euros des de 2008), sens dubte actualment disposaríem d’un sistema públic de salut més robust i eficaç”.

Exigixin al govern espanyol una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària i l’anul·lació de les noves compres d’armament per a destinar els 13.000 milions d’€ a fer front a la crisi del COVID-19

En el marc del Dia Global d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS per les sigles en anglès), la reconeguda organització internacional de pau Internacional Peace Bureau (IPB), juntament amb el Centre Delàs d’Estudis por la Pau -que acull l’oficina de l’IPB a Barcelona-, vam organitzar el passat 27 d’abril una roda de premsa per valorar les noves dades de despesa militar i demanar una reorientació de la despesa militar d’Espanya a dotar de recursos i mitjans per fer front a l’actual crisi causada pel Covid-19. Pots llegir la petició completa aquí.

Les reflexions de les expertes del Centre Delàs sobre la resposta a la Covid-19, a debat en un Webinar

El passat 5 de maig, les investigadores i col·laboradores del Centre Delàs van compartir les seves reflexions sobre la resposta militarista i securititzadora a l’actual crisi causada per la Covid-19 i els impactes en els drets i llibertats de totes, en el Webinar “Virus, por, seguretat i pèrdua de drets” que ja es pot recuperar en vídeo aquí.

L’opinió del Delàs als mitjans

Les expertes i membres del Centre Delàs estan aportant al debat públic des d’una visió crítica i basada en la cultura de pau amb la publicació d’articles d’opinió en diferents mitjans.

“Més seguretat humana i menys seguretat militar; més cura de les persones i menys polítiques securitàries que perverteixen la convivència”, reclama Pere Ortega en l’article “El coronavirus i les forces armades” que publicava Público.

“Davant la por i la disciplina, que són difícils de sacsejar-se una vegada acaben crisis així, exigim una solució civil, horitzontal i noviolenta. Defensem les cures, el suport mutu, el bé comú i els serveis públics com a garantia de justícia social. Demostrem que no som soldats, cadascuna en el lloc que ens ha tocat viure”, escriu Quique Sánchez en l’article “La militarització de la seguretat al Mediterrani” a Público.

“La frontera entre seguretat i defensa és cada cop més confusa, perquè la societat probablement acceptarà més fàcilment ingerències militars en la vida civil, si la justificació és la seguretat”, alerta Gemma Amorós en l’article “La militarització de la seguretat al Mediterrani” publicat a La Directa.

“El marc bèl·lic, la paraula militaritzada, a més de sobredimensionar una situació i comparar-la amb un marc del tot inadequat per a la comprensió com és una guerra, no crea un ‘nosaltres’, sinó que el destrueix”, reflexiona Nora Miralles en l’article “El llenguatge militar no contrueix cap ‘nosaltres'” que publica Mèdia.cat.

“Tenim una indústria de defensa protegida per l’Estat, com és que la sanitat i la indústria que envolta el material sanitari, farmacèutic, de diagnòstic, etc. no ho està?”, es pregunta Tica Font en l’article “Virus, lliçons per al futur” a Público. 

“La utilització Orwel·liana de les nostres dades personals sense autorització és contrària als drets de les persones i societats, i una mostra de la inversió dels principis democràtics: en comptes de que els ciutadans controlin l’actuació dels seus governants, són els Sobirans els qui pretenen controlar la vida de la gent mitjançant un panòptic digital que sens dubte és inadmissible”, alerta Pere Brunet en l’article “¿Salvar persones o controlarlas?” publicat a Público. 

“Un virus global pot fer trontollar el ja per si mateix afeblit projecte europeu, que pretén legitimar-se mostrant un múscul militar que no serveix de res davant l’actual crisi sanitàri. Ni la recerca en armes ni els militars de fronteres tenen res a fer contra el coronavirus”, reflexiona Jordi Calvo en l’article “La inutilitat del militarisme d’Europa al Mediterrani” que publica el Diari Ara. 

“El desplegament de la UME ha estat de 2.682 militars, una xifra que a més de la UME, a partir del 30 de març, es va ampliar a 6.282 militars que passen a ser coordinats pel ministre de l’Interior. Mentre que el personal sanitari, de serveis socials i de seguretat que estan treballant contra la pandèmia suma centenars de milers de persones. Llavors no s’entén que es posi en el mateix nivell el personal militar que el personal civil”, exposa Pere Ortega en l’article “Fer la guerra a la Covid-19?” a Público. 

Pots consultar tots els articles publicats per les investigadores membres del Centre Delàs aquí

Els comunicats de les xarxes i entitats amb les quals col·laborem 

Des del Centre Delàs subscribim les reflexions i denuncies d’algunes de les xarxes de pau i desmilitarització de les quals en som membre actiu. És el cas del comunicat emès per LaFede.cat on mostra el seu “rebuig a la resposta militaritzada i l’ús del llenguatge bèl·lic que està duent a terme el govern espanyol davant la crisi del Covid-19 i reclama una gestió des de la seguretat humana i la Justícia global que posi al centre la vida humana i la sostenibilitat del planeta, revertint la despesa militar per destinar-la a despesa social”. O el comunicat publicat per la campanya Desmilitaritzem l’Educació #LesArmesNoEduquen #LesArmesNoCuren a través del qual volen “davant la presència militar en la gestió de l’actual crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19”, fer patent el seu “total rebuig a la persistent  i denunciar les conseqüències d’aquesta maniobra de màrqueting militar”.

Altres campanyes i accions

En el context de l’actual crisi global, l’International Peace Bureau (IPB), del qual el Centre Delàs d’Estudis per la Pau n’és membre actiu i acull la seva oficina descentralitzada a Barcelona, ha llançat una crida als membres de l’Assemblea General a les Nacions Unides per a una reducció dramàtica de la despesa militar a favor de l’assistència sanitària i per satisfer les necessitats socials. El Centre Delàs s’ha sumat a aquesta crida a invertir en les despeses socials enlloc de la militarització en l’actual context de resposta securititzadora i militarista a l’actual crisi.

Com ja hem apuntat anteriorment, els Dies d’Acció Global sobre la Despesa Militar (GDAMS), que organitza l’IPB i coordina el Centre Delàs, enguany s’han celebrat entre el 10 d’abril i el 9 de maig i les seves accions han girat entorn a la demanda de moure la despesa militar cap a despesa sanitària.



 17/05/2020

Linia de recerca :
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"