El president de Rússia, Dmitry Medvedev, ha anunciat la renovació completa de l'armament militar a partir del 2001. Segons informa BBC Món (17 de març de 2009), l'increment de la despesa militar de l'Estat rus fins al 2011 se situa en els 140.000 milions de dòlars USA en la compra d'armament.

Per fi el Codi de Conducta de la Unió Europea en matèria d'exportació d'armes s'ha transformat en una Posició Comuna. Es tracta de la Posició Comuna 2008/944/PESC del Consell, de 8 de desembre del 2008, per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars. El contingut de la Posició Comuna és pràcticament similar al del Codi de Conducta. Reitera la regulació dels vuit criteris del Codi de Conducta que haurien de tenir-se en compte a l'hora d'atorgar les autoritzacions d'exportació d'armament: 1) respecte dels compromisos internacionals, 2) respecte dels drets humans en el país de destinació final, 3) situació interna del país de destinació final, en termes de l'existència de tensions o conflictes armats, 4) manteniment de la pau, la seguretat i l'estabilitat regionals, 5) seguretat nacional dels Estats membres, 6) comportament del país exportador enfront de la comunitat internacional, 7) existència de risc de desviament, i 8) compatibilitat de les exportacions d'armes amb la capacitat econòmica i tècnica del país receptor. A més, i això és un aspecte molt criticable, la Posició Comuna permet, en el seu article 10, que els països exportadors d'armament tinguin en compte els seus propis interessos econòmics, socials, comercials i industrials a l'hora d'autoritzar les exportacions.

En el Butlletí Oficial de l'Estat de 7 de gener del 2009 s'ha publicat el Reial decret 2061/2008, de 12 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de control del comerç exterior de material de defensa, d'altre material i de productes i tecnologies de doble ús.

El reglament, entre altres qüestions, estableix els tipus d'autoritzacions administratives necessàries per exportar armament i productes de doble ús, determina les classes d'armament i productes de doble ús que requereixen aquesta autorització, i defineix la composició de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU). Una de les seves novetats més importants és que detalla els supòsits que la JIMDDU pot eximir la necessitat d'informe previ i l'obligació de presentar documents de control (vegi's article 18.5).

La ministra de Defensa Carme Chacón va anunciar que trencava el límit de 3.000 efectius en missions a l'exterior i els augmentava fins a 7.700. Aquesta petició, que haurà de ser aprovada en el Congrés de Diputats, té la seva justificació en el desig d'adquirir majors compromisos que ajudin l'Estat espanyol a guanyar pes en el concert internacional. Però compte amb un inconvenient: la retallada en la despesa pressupostària del Ministeri de Defensa dificultarà aquest previst augment. D'altra banda, la ministra va anunciar que les nostres missions a l’exterior només es realitzaran quan estiguin emparades per la legalitat internacional. Però la realitat és que la quantia de 7.700 soldats és exactament el 3% del total d'efectius de les forces armades espanyoles, i s'ajusta a les demandes que en aquest sentit sol·licita l'OTAN en les intervencions en l'exterior. Considerant que la participació de tropes espanyoles en les guerres de Kosovo (1999), Afganistan (2001) i l'Iraq (2003) no van obtenir el suport de Nacions Unides, cal témer que les paraules de la ministra són pura retòrica i que l'ampliació obeeix més aviat als designis de l'OTAN que no a les de l'ONU.

Davant la crisi sistèmica que travessa l'economia espanyola, el Govern ha decidit aplicar retallades en els pressupostos d'aquest any 2009. El Ministeri de Defensa rebrà 150 milions d'euros menys dels aprovats, els quals s'uneixen als 250 milions retallats al pressupost inicial. Com que no se sap a quines partides s'aplicarà l'austeritat anunciada, s'haurà d'esperar la liquidació del pressupost per saber si és cert o no que hi ha hagut una retallada en la despesa militar d’enguany. Perquè, segons el que s’ha esdevingut en anys anteriors, la despesa militar quan finalitza l'exercici augmenta segons els anys entre un 15 i un 20% en la liquidació final del pressupost.

El govern espanyol va aprovar la venda a l'armada del Marroc pel preu simbòlic d’un euro de sis torpedes lleugers MK46. Es tracta d'un model de torpede dissenyat el 1966 per EUA per atacar submarins. A pesar del ridícul preu d'un euro, es tracta d'una venda beneficiosa per a l'armada espanyola, ja que es tracta d'uns torpedes que han acabat la seva vida útil i haurien de ser desmantellats amb un cost important. Amb la qual cosa l'armada estalvia en despeses. Aquesta és la segona venda al Marroc en pocs mesos. A l'anterior, també pel preu d'un euro, Espanya va subministrar llançadors de bombes destrossadores (CLB-30). Un tipus de bomba de fragmentació de 250 kg de pes llançada des de caçabombarders per a la demolició d'edificis, de la qual disposen la majoria de forces armades dels països desenvolupats i són molt utilitzades en tota classe de conflictes.

Ambdues operacions s'han de situar en el marc de restablir bones relacions amb el govern alauita, després que el govern d'Aznar es distanciés del Marroc amb motiu del conflicte de l'illot de Julivert. Mentrestant, el govern del Marroc, aquest any 2009, ha decidit duplicar la seva despesa militar fins al 4,6% del seu PIB, cosa que representa el 16% del seu pressupost i, entre altres despeses, plantar cara a la compra de 24 caçabombarders F-16 als EUA. Un rearmament que s'explica per la rivalitat amb Algèria i la carrera d'armaments existent entre ambdós països. Algèria, per la seva banda, també va adquirir avions de combat a França i ha augmentat un 10% la seva despesa militar per a aquest any 2009.