La fira d'armes Àsia-Pacific Defence and Security Exhibition que s'anava a celebrar a Adelaide (Austràlia), els passats 11 a 13 de novembre ha sigut cancel·lada pels seus organitzadors, gràcies a la pressió i als actes de protesta que han realitzat els moviments socials locals.

Durant el pròxim mes de juny de 2006 se celebrarà a Nova York la segona gran conferència de les Nacions Unides sobre armes petites. Una crònica publicada per AfrolNews (6/12/2005) es fa eco d'una crida perquè els països africans s'uneixin per demanar controls mes estrictes en el comerç d'armes.

Resulta interessant repassar la Memòria 2005 de la Fiscalia General de l’Estat. En ella podem veure que la principal feina de la Justícia Militar és la de perseguir la tropa que vol fugir de l’exèrcit. En aquesta memòria venen recollides les diligències per delictes penals iniciades durant l’any 2004 en l’àmbit de la jurisdicció militar. El 77% dels procediments iniciats el 2004 ho va ser contra persones que van intentar abandonar l’exèrcit sense esperar a acabar el seu contracte. Van ser 993 casos, que abasten els delictes d’abandonament de destí i de deserció. És a dir, un de cada 70 soldats va ser processat el per intentar deixar l’exèrcit abans d’hora.

El govern noruec compte amb un Comitè que vigila el compliment d'un codi ètic dels Fons d'Inversions de Públics de l'estat. Aquest Comitè ha decidit excloure dels Fons del Petroli a set empreses, dues d’elles, Boeing d’Estats Units i BAE Systems de Gran Bretanya, aquesta accionista de Airbus i EADS, per la seva implicació com indústries d'armaments en la fabricació d'armes nuclears. És una excel·lent notícia per a divulgar i que la societat civil deuria fixar entre els seus objectius, fer campanyes contra els Fons Privats de Caixes i Bancs que inclouen indústries d'armaments en els seus Fons d'Inversió.
(12-1-06)

Això és el que expliquen que va dir Bill Clinton. Sembla que aquest és més o menys el raonament de Rodríguez Zapatero defensant la venda d'armes "en benefici dels pobles". Segons va informar Europa Press, en el seu viatge a Xina realitzat el 20 de juliol, Zapatero va defensar davant les autoritats xineses que es produeixi un aixecament de l'embargament d'armes que la Unió Europea va imposar a Xina el 1989 després dels successos a la Plaça de Tiannanmen. Centenars d'opositors que es van manifestar al centre de Beijing el 1989 segueixen a la presó o sota el règim de residència vigilada, quan recentment es van complir 15 anys de la revolta. Mentrestant, la Unió Europea té previst aixecar l'embargament d'armes el pròxim 2006.

Sembla ser que s'han restablert, si és que no van existir alguna vegada, les relacions de confiança entre el govern de Bush i el Govern espanyol, encara que per a això potser millor que no existissin, almenys en aquest nivell. El cas és que, segons informa el diari El País (21/07/05), el Pentàgon ha donat llum verda al Ministeri de Defensa espanyol perquè Espanya pugui adquirir míssils de creuer Tomahawk (que per cert poden dur armament nuclear), que només tenen, a més de les forces armades nordamericanes, les del Regne Unit. El secretari de defensa dels Estats Units, Donald Rumsfeld, va enviar al ministre de defensa espanyol un document que autoritza el lliurament o exportació d'aquests míssils. L'Armada espanyola aspira a aconseguir 60 unitats per a equipar les noves fragates F-100. El seu cost oscil·la entre els 600 mil i el milió de dòlars per unitat.

A mitjans de setembre d'aquest any es va realitzar a Londres la que passa per ser "més gran fira del comerç d'armes del món". Aquesta fira, denominada DSEI (Defense System & Equipment Internacional) i que es realitza bianualment, va congregar mercaders d'armes de països com Croàcia, Israel, Pakistan, Índia, Xina, Jordània i, per descomptat, del Regne Unit. No van faltar a la "fira" 8 empreses espanyoles, incloent la patronal AFARMADE, Santa Bàrbara, INDRA i CASA.

Segons l'agència AFP (15/9/2005), l'empresa d'armes més important de Gran Bretanya, BAE Systems, va ser acusada pel diari "The Guardian" de realitzar pagaments secrets per valor de dos milions de dòlars a l’exdictador xilè Augusto Pinochet. La investigació realitzada pel diari mostra que la companyia va enviar, en diversos pagaments, aquesta quantitat a Pinochet. L'últim d'ells va ser efectuat el juliol de 2004 utilitzant una companyia tapadora amb seu a les Illes Verges britàniques.