Observatory on disarmament, arms trade, armed conflict and culture of peace
joomla templates top joomla templates template joomla

Stop bombes dispersió

Written by Centre Delàs on . Posted in Campanyes

stopbombesdispersio

Carta a la Ministra de Defensa, a propòsit de les bombes de dispersió usades pel règim de Gadafi

 

Justícia i Pau és membre de la Cluster Munition Coalition (CMC) internacional, ha llençat una campanya per la prohibició de les bombes de dispersió amb Greenpeace, la Comissió Catalanala Fundació per la Pau i el Moviment per la Pau. d’Ajuda al Refugiat,

 

Èxit de la campanya!

 

Després de que més de 100 governs aprovessin durant les conferencies del mes de maig de 2008 a Dublín un tractat internacional per a prohibir les bombes de dispersió, el Govern espanyol va afirmar que aplicarà una moratòria unilateral per la qual es compromet a destruir les 5.600 bombes de dispersió que té emmagatzemades a l’arsenal de les Forces Armades espanyoles i a no produir-ne ni vendre’n més. Es preveu que la destrucció hagi començat després de l’estiu de 2008 amb una duració estimada de dos anys. Espanya també es compromet a complir altres de les futures disposicions del Tractat per la prohibició de les bombes de dispersió que va ser signat a Oslo a finals del 2008, com és el cas de l’ajut a víctimes, familiars i comunitats afectades per l’efecte d’aquesta munició.

 

El problema de les bombes de dispersió

 

Les bombes de dispersió o munició de dispersió (cluster bombs com s’anomenen en anglès) són recipients que contenen, en alguns casos, fins a 600 artefactes explosius en el seu interior. Aquests artefactes explosius s’anomenen submunicions de dispersió.

 

Una vegada llençades, amb avions, coets, míssils, bombes o bases terrestres, les bombes de dispersió s’obren i dispersen de forma indiscriminada la totalitat de les submunicions que contenen. La seva finalitat és arrasar grans extensions de terra per destruir enemics en moviment, invisibles o dispersos. Tenen un radi d’acció d’uns 50 metres. La munició de dispersió és imprecisa i actua indiscriminadament.

 

Tot i que les submunicions, en teoria, exploten al colpejar amb el terra, moltes no s’activen i es calcula que aproximadament un 30% queden a terra a l’espera de ser activades. També pot ser que no s’activin perquè caiguin en un terreny fangós o quedin penjades als arbres. L’índex d’error de les municions de dispersió és considerablement més alt que el que estima la indústria armamentística. Cal dir que hi ha alguns models que tenen un mecanisme d’autodestrucció però moltes vegades no funciona.

 

La munició de dispersió genera residus explosius de guerra (REG) inestables i de llarga duració. Això suposa que durant generacions la població en patirà les conseqüències. Les bombes de dispersió causen més víctimes per artefacte que qualsevol altre tipus de REG. El problema afegit és que tenen una major càrrega explosiva que les mines antipersones i els desactivadors no saben per què no han esclatat i és més perillós desactivar-les.

 

Les conseqüències de les bombes clúster sobre la població civil són molt greus, tant a nivell físic i psicològic com econòmic i social. La metralla d’aquests artefactes provoca ferides molt greus, la pèrdua de membres i extremitats i, en determinats casos, la mort. Aquestes bombes actuen de forma indiscriminada, sense distingir entre civils i militars i com a conseqüència ens deixen dades com les següents: el 98% de les víctimes causades per aquests explosius són civils. Però també provoca la pèrdua d’infraestructures (cases, hospitals, escoles...) i moltes vegades, el desplaçament de la població que es veu forçada a abandonar les seves terres perquè estan contaminades amb aquest tipus d’armament.

 

Per la forma que tenen, les submunicions de dispersió són molt atractives per als nens que les agafen i les activen només per voler jugar amb elles.

 

La primera vegada que es van fer servir va ser a la Guerra del Vietnam. Allà es va poder comprovar la seva eficàcia per abatre objectius poc precisos. Actualment, han estat presents a diversos conflictes, com per exemple: a Kosovo (1999), Afganistan (2001), Iraq (2003) i al Líban (2006). Es calcula que més de 360 milions d’aquestes bombes s’han llençat sobre més d’una vintena de països, tot i que aquest és només un càlcul aproximat, no es pot dir amb exactitud quantes submunicions de dispersió romanen a l’espera de ser activades ni tampoc el nombre de víctimes que aquestes suposen.

 

Situació a Espanya

 

L’Estat Espanyol és un dels països que produeix i emmagatzema bombes de dispersió. No considera oportuna la seva prohibició total perquè “(... )les capacitats militars que proporcionen aquestes municions són necessàries pel manteniment de l’operativitat de les Forces Armades (...)” (BOCG. Congreso de los Diputados Núm. D-484 de 20/12/2006. Respuesta del Gobierno 184/094151 a www.congreso.es).
La presència de municions de dispersió es dóna a l’exèrcit de l’aire, que posseeix els models CBU-100B (Rockeye), importats dels Estats Units, la antipista BME-330 i la granada de morter MAT-120, ambdues últimes de fabricació nacional.

 

Legislació

 

L’únic esment respecte a les municions de dispersió en la legislació espanyola és la de la llei 53/2007 del 29 de desembre de 2007:
En la seva disposició final cinquena, de les bombes de dispersió cita textualment: “El Govern promourà i donarà suport a les iniciatives nacionals i internacionals, tant en l’àmbit de Nacions Unides com en els organismes multilaterals competents que tinguin per objecte la restricció i, si s’escau, la prohibició de les bombes de dispersió, especialment perilloses per a les poblacions civils”.
Encara que els militars diuen que “Les armes que per naturalesa maten i mutilen civils després que el conflicte hagi acabat no haurien d’existir en països civilitzats”, les municions de dispersió impacten a les comunitats, no als combatents, i ho faran durant dècades després del conflicte, mentre la població desenvolupa les seves activitats econòmiques i de supervivència diàries.

 

Producció

 

Les indústries que amb tota seguretat fabriquen municions o bombes de dispersió a Espanya són:

 

EXPLOSIVOS ALAVESES, S.A. (EXPAL):
Va ser el primer fabricant de mines antipersonal i bombes de dispersió de l’Estat Espanyol i va arribar a exportar per valor de 1.000 milions de pessetes.
Encara avui té empreses operatives en 20 països, com el Camerun, Ghana, Mali, Colòmbia, el Marroc o Kazakhstan.
Durant la guerra Iraq/Iran (1984) va ser investigada per les Nacions Unides per subministrar carcasses de bombes que contenien gas mostassa a l’Iraq.
Més recentment (el 9 d’octubre de 2007) va rebre el major crèdit sindicat de la història bancària espanyola per un valor de 300 milions d’euros. El crèdit, ha estat atorgat per unes 18 entitats financeres entre les quals es troben el BBVA, Banesto i Caixa de Catalunya

 

INSTALAZA, S.L.:
Amb fàbrica a Saragossa, fabrica la M-120, una munició de morter amb submunicions de dispersió. Aquesta arma està dotada d’espoletes electròniques amb dispositius d’autodestrucció i auto-neutralització, que com passa amb altres municions de dispersió, no poden assegurar completament que funcionin en tot tipus de terrenys i sota qualsevol circumstància.
La M-120 està homologada pel Ministeri de Defensa espanyol i actualment s’utilitza a les Forces Armades espanyoles i a altres països del món, com Finlàndia.

 


El Procés d’Oslo: cap a la prohibició de les bombes de dispersió

 
 

El Procés d’Oslo és una iniciativa impulsada pel govern de Noruega arran del fracàs de la Convenció de l’ONU sobre Certes Armes Convencionals (CCW en les sigles en anglès), on va ser impossible acordar accions urgents per evitar l’impacte humanitari que causen les bombes de dispersió. La conferència de la CCW, celebrada el mes de novembre del 2006, no va tenir en compte els més de cinc anys de discussions sobre aquestes bombes i la crida de més de 30 països que donaven suport a les negociacions per al seu control. Arran d’això, el govern noruec va anunciar la seva intenció d’iniciar un procés internacional per crear un tractat que prohibeixi les bombes de dispersió.

Més informació a www.stopbombesdispersio.org i http://www.stopclustermunitions.org/

Working with:

sipri

Member of:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adress: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Phone: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org