Publicat a Directa

En plena crisi, època de retallades pressupostàries i control del dèficit, quan s'ha eliminat l'ajuda als aturats, es venen els aeroports al millor postor i es pretén enviar-nos a la jubilació dos anys més tard i de pas ficar-nos una mica de por amb allò de que no anem a tenir una pensió i així anem al banc a obrir un pla de pensions, al Govern espanyol no se li ha acudit altra cosa que obrir una convocatòria de subvencions per a millorar la imatge de les Forces Armades.

Proposen dedicar una considerable suma (amb la que més de 1.500 aturats sense altre ingrés podrien rebre la mínima prestació que ara els han tret, durant un mes) per fer cursos, seminaris, fòrums i projectes de recerca per al públic en general i per a l'àmbit escolar –a nens, a menors d'edat– sobre militarisme.
La campanya Desmilitaritzem l'Educació denúncia aquest fet amb un comunicat que recentment han fet públic. A més, el Govern promou el militarisme, és a dir, l'ús de les armes i la violència per aconseguir objectius polítics o econòmics, quan en els últims 3 anys no s'ha obert cap convocatòria per a subvencions, el que suposa un incompliment de la Llei 27 / 2005 de Foment de l'Educació i la Cultura de Pau. En concret, la convocatòria d'aquesta subvenció dedica 589.300 € a activitats directament o indirectament relacionades amb les Forces Armades i 56.070 € a estudis a favor de la pau. Però no s'equivoquin, es tracta de promoure la pau a través de la lògica militar de les forces armades, no la del pacifisme i la no-violència. Burlant-se d'aquesta manera d'aquells pacifistes que van ajudar voluntària o involuntàriament a l'arribada al poder de l'actual executiu socialista. Com afirmen des de l'esmentada campanya, una educació basada en la llibertat, la democràcia i la pau no pot promoure en els seus centres la forma d'abordar els conflictes de l'exèrcit, ja això significaria promoure la violència armada.
La utilització de l'espai escolar per potenciar els valors militaristes i que millorin la imatge de les forces armades s'oposa a la construcció d'una cultura de pau i, molt probablement, és una tàctica de reclutament encoberta i potser d'alguna cosa més. Perquè sembla que això de la militarització de la societat està de moda. Sense anar més lluny tenim el cas dels controladors i de l'estat d'alarma. La militarització de l'espai aeri, de les torres de control, dels aeroports, de les sales d'espera, de les zones d'arribades, amb senyors de verd vigilant com si un atac militar amb armes de destrucció massiva s'hagués produït, ens va posar a alguns els pèls de punta. És probable que el Govern hagi decidit prendre aquesta decisió per fer por als controladors i, de passada, que la gent veiés que davant el sofriment de tants milers de passatgers (que no minimitzo amb aquest comentari) s'estaven prenent les mesures oportunes, i tan contundent és aquest Govern que va enviar fins i tot l'exèrcit.
Però aquesta inicialment precipitada militarització, ara estesa durant un mes, amaga poc més que un conflicte laboral mal resolt, no sé ben bé per culpa de qui, que s’hauria de resoldre civilitzadament, és a dir des d’allò civil, no des d’un punt de vista militar, i sense armes pel mig. Jo no sé si hagués agafat un avió controlat per algú a qui un comandament militar, amb la seva corresponent arma reglamentària, li acabés de dir que a partir d'aquest mateix moment, en que s'ha decretat l'estat d'alarma, tots els controladors estan a les seves ordres i que qui no les compleixi no sé si l’enviaran a algun improvisat calabós en la cambra de les escombres, però el que és segur és que se les veurà amb la justícia, però no amb la civil, sinó amb la militar.
Amb un comportament més civilitzat, no militaritzat, s'hagués pogut arribar a un resultat, en què els controladors tornessin al seu treball i potser amb menys seqüeles per a una propera negociació del conflicte laboral, que encara segueix obert. Esperem que no es converteixi en costum enviar als militars al carrer així com així, sinó aquest país va semblarà l'Espanya d'altres temps. En fi, ens trobem davant de nous despropòsits d'un govern molt poc socialista, que mostra que per a militaritzar sí que hi ha recursos i que tota aquesta presa de pel de reducció del dèficit i de valoració de les economies per un tal Moody's, no és més que l'enèsima ofensiva neoliberal per carregar-se el poc que ens queda, portant-nos cap a un estat del malestar, que potser necessiti de control militar (això sí, amb molt bona imatge) perquè la gent no es rebel·li més del compte.

---

.