Observatory on disarmament, arms trade, armed conflict and culture of peace
Subscribe to Pau Global
Events
| Sun May 26 @12:00 - Objecció fiscal a la despesa militar. Xema Moya |
| Tue May 28 @19:30 - Què és l'objecció fiscal a la despesa militar? Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas |
| Top Secret per als negocis militars entre Espanya i Israel |
 |
 |
 |
| Written by Camino Simarro |
| Wednesday, 07 September 2011 14:59 |
|
Article publicat a La Directa Durant els últims mesos, i en especial en les últimes setmanes, un cop més hem estat testimonis atònits de l'escandalosa condescendència i complicitat per part del Govern espanyol i de la Unió Europea amb Israel. Durant els últims mesos hem vist com Israel expulsava per norma i de forma arbitrà ria un continu de cooperants internacionals i defensors de drets humans, sota el pretext de la seguretat nacional. Hem vist com Israel impedia el pas a Gaza d'un grup de parlamentaris bascos de la Comissió de Drets Humans de la Cambra autonòmica que anava a visitar els projectes de cooperació realitzats amb finançament basc. Hem estat testimonis de com companyies aèries europees van vulnerar drets bà sics dels seus clients a petició d'Israel, impedint la seva llibertat de moviment fins i tot en territori europeu, i aquesta complicitat l'hem vista tant contra la Flotilla, per mar, com contra el que alguns van anomenar la "flytilla", per aire. Ja no només bloquegen el pas a les persones que viuen en territori ocupat, ara també es permeten decidir per altres què cal fer a Europa.Tornant la mirada cap a Espanya, si alguna cosa ha marcat sempre la seva polÃtica exterior l’à nsia de protagonisme a la Mediterrà nia i el maquiavelisme amb el que enfronta el conflicte al Pròxim Orient. Diuen que per a mostra un botó: Els "Territoris Palestins" han estat en els últims anys destinataris prioritaris de la cooperació espanyola, i fins i tot la Secretà ria d'Estat de Cooperació Internacional, Soraya RodrÃguez, reconeix que aquest treball humanitari i de cooperació té "per descomptat una causa, que és l'ocupació" israeliana. Al mateix temps però, Israel i, més exactament, el seu Ministeri de Defensa, ha passat a ser un soci d'honor d'Espanya en termes de col•laboració militar, i aixà ho posa de manifest un nou "Acord relatiu a la protecció d'informació classificada entre el Regne d'Espanya i el Govern de l'Estat d'Israel / el Ministeri de Defensa israelià " fet a Madrid el 7 de febrer de 2011 i que es troba actualment al Senat. Aquest no és un acord aïllat, la història ve de llarg. Fa dos anys, l'octubre de 2009, els mitjans de comunicació van anunciar tÃmidament un imminent acord de cooperació militar, el qual ja es preveia com un "paraigües" capaç d'albergar molt contingut. Va acabar de forjar el març de 2010 amb un Memorà ndum sobre cooperació militar entre els dos ministeris de Defensa que va servir de preludi a un augment de les relacions comercials en matèria militar i de seguretat, i que serà reforçat amb l'esmentat Acord sobre informació classificada. Aquest últim respon al propòsit d'intensificar les relacions entre tots dos en matèria militar, sobretot en R + D + i i intercanvi de tecnologia, i regula l'intercanvi entre les parts d'informació confidencial relacionada amb la seguretat i el secret de projectes en assumptes de defensa i militars, informació sobre contractes, empreses, vendes d'equips i coneixements tècnics, amb menció especial sobre la seguretat industrial. Evidentment, això augmentarà el secretisme que envolta les criticables relacions en matèria militar entre Espanya i Israel. Però a més, hauria de ser un escà ndol el fet de tractar "gairebé com un Estat diferenciat al Ministeri de Defensa israelià ", com va manifestar Llamazares al Congrés de Diputats, o apel•lar tranquil•lament a "la normalitat en les relacions amb tots els Estats, sense entrar a jutjar polÃticament les activitats dels governs dels Estats ", com va fer el Sr Pedret per justificar la seva aprovació. No cal tornar a recopilar totes les violacions del dret internacional comeses per Israel per saber que sens dubte es tracta d'un acord extremadament controvertit. Parafrasejant a Clausewitz, la guerra és la continuació de l'economia per altres mitjans. I en aquest cas, parlem de dos Estats que es beneficien, econòmica i polÃticament, de la perpetuació de l'ocupació que un d'ells manté en un conflicte armat que ha costat la vida a milers de persones. Quant de temps trigarem a penedir de nou d'aquestes amistats interessades? Què haurà de passar per reconèixer que ens hem tornat a equivocar? |
|
|
|
|
|
|