El Consell de Ministres del 4/12/2009 va aprovar una Declaració Institucional de rehabilitació i reconeixement dels membres que integraven la Unió Militar Democràtica (UMD). En aquest document es reconeix el treball d’aquesta associació, integrada per comandaments militars, en la construcció d’una societat democràtica.

Els mitjans oficials s’han congratulat  que, amb tota probabilitat, l’1 de desembre entrarà en vigor el Tractat de Lisboa de la Unió Europea.

Segons una informació de BBC Món (19 de maig de 2009), està previst per al pròxim any 2010 l'inici de la revisió del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears. És evident que hi ha un abisme entre el perill nuclear real i la sensació social d’aquest perill, una sensació que està associada als temps de la guerra freda entre els EUA i l'antiga Unió Soviètica. No obstant això, les armes segueixen aquí presents, encara que s'hagi reduït l'arsenal nuclear, amb nous estats experimentant per accedir al poder nuclear, estats que no han signat l'acord (com Índia i Pakistan) o aquells que no reconeixen tenir aquest poder, encara que estigui contrastada la seva possessió, com és el cas d'Israel.

Fa uns mesos, concretament el 25 de març, va aparèixer publicada en La Vanguardia, una entrevista amb Bruno Miteyo, director general de Càritas del Congo, lloc d'una guerra no mediàtica des de fa més de deu anys. En una de les respostes al periodista, Miteyo comentava: "Fa dos anys, quan vaig estar a Madrid, vaig anunciar que hi havia hagut quatre milions de morts al Congo. Ara ja hi ha cinc milions. No vull tornar-hi dintre de dos anys i parlar de sis”.

Un sector que no sembla viure la crisi, almenys en el nostre país, és el de la indústria i exportació d'armes. Encara que pugui semblar contradictori, quina bona notícia seria que aparegués en els mitjans de comunicació, ni que fos en plena crisi, l’anunci per part del Govern d'un pla de reconversió de la indústria d'armament que es degués a una disminució de la demanda. Però això no solament no és així, sinó que es difon com una bona notícia en els mitjans de comunicació l'augment de vendes de maquinària per a matar.

Segons informa la web del Centre d'Informació sobre Empreses i Drets Humans (www.business-humanrights.org), entre altres fonts d'informació, la BBC ha destapat un intent d'operació de venda il•legal de 3,6 tones d'or procedents de la República Democràtica del Congo, i situa el lloc d'origen de la transacció a Madrid. A pocs quilòmetres de la capital, en una luxosa urbanització viu Nyasha del Campo, filla de la vicepresidenta de Zimbabwe Joyce Mujuru. Segons la BBC, la vicepresidenta va utilitzar la seva filla com a intermediària de la multimilionària venda. Nyasha està casada amb Pedro del Campo, personatge que està inclòs en la llista negra de comerciants d'or per Firstar Europa Ltd., empresa britànica que comercia amb matèries primeres i a la qual es va voler vendre l'or.