Un camí cap a la prohibició de les armes nuclears

Un camí cap a la prohibició de les armes nuclears

A la seu de Nacions Unides de Nova York els estats s’han reunit per revisar el Tractat de no Proliferació Nuclear. Aaquest article analitza la situació actual de les armes nuclears des de la perspectiva de la Campanya Mundial per l’Abolició de les Armes Nuclears – ICAN.

El Tractat de no Proliferació Nuclear (TNP) és un tractat internacional signat l’any 1968 i pel qual, segons el seu Article VI, els Estats Part es comprometen a emprendre negociacions sobre un tractat de desarmament general i complet sota un estricte control internacional. El TNP estableix que cada cinc anys es farà una revisió dels seus continguts i objectius. Aquests dies (del 27 d’abril al 22 de maig) s’està celebrant a Nova York la revisió actual. Aquesta sessió de revisió ha generat moltes expectatives a causa de la demanda creixent, per part de la comunitat internacional, de què es redacti i aprovi un tractat o convenció de prohibició i eliminació de l’armament nuclear. En l’anterior sessió del TNP (2010) tots els Estats Part van reconèixer, per primer cop, “les catastròfiques conseqüències humanitàries de qualsevol ús de les armes nuclears” i es va instar els estats nuclearment armats a què es comprometessin a accelerar els passos per aconseguir eliminar totes les armes nuclears. Les nuclears són armes de destrucció massiva que, a diferència de les armes biològiques i químiques, no estan regulades per una convenció de prohibició.

Els darrers dos anys s’han celebrat diverses trobades internacionals que, en incrementar el grau de consciència del perill implícit en les armes nuclears, han potenciat el convenciment de què és urgent la seva prohibició. Ens referim a les tres Conferències Internacionals sobre l’Impacte Humanitari de les Armes Nuclears. La primera fou a Oslo l’any 2013, la segona a Nayarit (Mèxic) a principis de 2014 i la darrera a Viena el desembre de 2014. En la Conferència de Viena hi participaren representants governamentals de 158 estats, incloent-hi els d’alguns estats nuclearment armats: representants de l’Índia, el Pakistan, la Xina (en aquest cas, un representant no oficial), els EUA i Gran Bretanya (aquests dos darrers països no eren presents a Oslo i Nayarit). Els representants de 44 estats dels 158 presents a Viena van estar d’acord en què, mentre hi hagi armes nuclears, hi ha un risc real que s’usin a causa d’un error humà, tècnic, d’interpretació, etc. Aquests 44 països (l’Estat espanyol no és un d’ells) han manifestat el seu suport a un tractat internacional de prohibició.

De la Conferència de Viena va sorgir també el compromís per part de l’estat amfitrió (vegeu el document Austrian Pledge) de promoure mesures efectives per resoldre el buit legal relatiu a la prohibició i eliminació de l’armament nuclear i de cooperar amb totes les parts implicades per tal d’aconseguir aquest objectiu.

Malauradament altres estats no comparteixen aquesta opinió. Els estats nuclearment armats signants del TNP (i els estats que en depenen pel que fa a la defensa nuclear)  argumenten que iniciar converses dirigides a una convenció de prohibició minaria el TNP i que aquest tractat encara té recorregut a desenvolupar. Costa d’entendre, però, que els esforços destinats al ple compliment de l’article VI del TNP poguessin afeblir aquest darrer tractat.

Gràcies a les Conferències d’Oslo, Nayarit i Viena, la comunitat internacional disposa d’una informació àmplia i, en alguns aspectes nova, sobre els riscos humanitaris i mediambientals derivats de l’ús, encara que fos accidental, de les armes nuclears i sobre la manca de capacitat d’assistència adequada a les víctimes. Algunes de les conclusions a què s’ha arribat en aquestes tres cimeres són:

–    L’ús d’armament nuclear, per limitat que sigui, tindrà conseqüències catastròfiques i duradores (dècades) per a la salut humana, el medi ambient, el clima i el desenvolupament econòmic. També pot provocar danys genètics als fills dels supervivents.
–    No existeix, a nivell internacional, cap mitjà efectiu i viable de socórrer l’alt nombre de supervivents d’una explosió nuclear.
–    Les conseqüències humanitàries d’una explosió nuclear no es restringirien a la zona on es produís, sinó que afectarien altres països i les seves poblacions. Per tant, la mera existència de les armes nuclears i el risc del seu ús, intencionat o accidental, és una preocupació mundial.
–    La possibilitat de detonacions accidentals d’armes nuclears continua sent un perill molt real. Des de 1945, s’han donat molts errors de funcionament, falses alarmes i interpretacions errònies d’informació que han dut gairebé a la detonació intencionada o accidental d’armes nuclears.

Un signe més de què creix la consciència sobre la necessitat d’abolir les armes nuclears és el suport de 155 estats (més del 80% dels membres de Nacions Unides) a la Declaració Conjunta sobre les Conseqüències Humanitàries de les Armes Nuclears presentada l’octubre de 2014 a l’Assemblea General.

Fóra una notícia immillorable que, en l’actual sessió de revisió del TNP, s’acordés d’iniciar el camí per desenvolupar un acord jurídicament vinculant de prohibició d’ús i d’eliminació total d’armes nuclears. Un acord d’aquesta mena ens garantiria un futur lliure d’aquest tipus d’armament.


  Llegeix l'article al Diari Ara.

 08/05/2015


Linia de recerca :
Publicat en Diari ARA, el 08/05/2015
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"