Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

¿Se puede frenar el gasto militar?

Escrit per Pere Ortega on . Posted in Economia de defensa

Pere Ortega - Annual Report 2016-2017, IGADI, Instituto Galego de Analise e Documentación Internacional - Publicado en enero de 2017

El gasto militar mundial en el año 2015, según el SIPRI, fue de 1,76 billones de dólares, un 2,3 del PIB mundial. Sin duda una cuantía considerable que, desde 2009, debido a dos causas ha empezado a disminuir. Una, por la llegada de la crisis de finales de 2007, que afectó en especial a Estados Unidos y a Europa occidental quienes aplicaron planes de ajuste en sus presupuestos que afectaron al gasto militar; y por otro, el cambio de orientación geoestratégica en la política de EEUU y sus aliados tras la llegada de Barack Obama a la Casa Blanca, que redujo el belicismo e intervenciones en el exterior de la primera década del Siglo XXI llevadas a cabo tras los atentados del 11-S de 2001, que condujeron a las guerras en Afganistán e Irak que impulsó al alza el gasto militar mundial.

Asia y Oriente Medio, principales importadores de armas mundiales

Escrit per Tica Font on . Posted in Indústria i comerç d'armes

Tica Font - Blog Crónicas Insumisas (El Público) - 28/02/2017

Tica Font, Directora de l'ICIP. Artículo sobre que países son los principales importadores de armas

Las exportaciones internacionales de armas son un buen termómetro, un buen indicador político, por una parte muestran las zonas del planeta que acumulan más tensión, las zonas en donde se compran más armas y, por otra parte reflejan las políticas de alianzas entre los estados, solamente hay que fijarse en quien vende y a quien.

Ucraïna, tres anys després del Maidan

Escrit per Abel Riu on . Posted in Conflictes i guerres

Abel Riu - La Directa, Nº425 - 22/02/2017

Periodistes i activistes són incloses a ‘llistes negres’ i perseguides per l’Estat i els grups d’ultradreta

Durant el mes de febrer, se celebra el tercer aniversari del triomf del Maidan ucraïnès. Tres anys d’ençà d’aquell hivern de neu, sang i foc que va portar la ciutat de Kíev a ocupar portades arreu del planeta i que, en última instància, va provocar un conflicte intern i extern de dimensions colossals i va encendre la flama de la confrontació més gran que s’ha viscut entre Rússia i els països occidentals des de la guerra freda.
Des de principis de 2015, Ucraïna va anar desapareixent de les agendes mediàtiques. Més enllà d’algunes informacions sobre el Donbass –extrem oriental conformat per les repúbliques rebels de Donetsk i Lugansk– que arriben amb comptagotes, el cert és que progressivament s’ha imposat una apagada informativa. Tot i aquest silenci, a Ucraïna, hi continuen passant coses, algunes d’elles molt alarmants. El balanç d’aquests tres anys dista molt de ser positiu i costa trobar elements d’esperança de cara al present i el futur.

INDRA en el consorcio militar español - Pere Ortega

Escrit per Pere Ortega on . Posted in Articles

 Pere Ortega - Revista PAPELES de Relaciones Ecosociales, Nº136 - 02/2017

Indra nació de la fusión en 1989 entre dos empresas, la pública INISEL y la privada CESELSA. INISEL había nacido en 1985 por iniciativa del INI (Instituto Nacional de Industria, organismo que agrupaba a todas las empresas de titularidad pública) para potenciar al sector electrónico e informático de la industria pública. En su corta historia INISEL siempre obtuvo pérdidas y tras su fusión con CESELSA, por cierto sin ninguna compensación, aunque conservando en manos del SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales y sucesor del INI) el control del 66,09% de las acciones de la nueva Indra y el resto repartido en manos privadas. En 1998/1999, en la etapa de privatizaciones del gobierno de José María Aznar, cuándo ya Indra estaba saneada y obtenía beneficios, la SEPI vendió la participación estatal a diversos accionistas por el importe de 92.526 millones de pesetas mientras el Ministerio de Defensa le encargaba el desarrollo de la electrónica de la mayoría de armamentos entonces en fabricación: blindados, aviones, buques de guerra y múltiples proyectos de guerra electrónica.

Terrorisme: Baix risc

Escrit per Pere Brunet on . Posted in Articles

Pere Brunet - La Directa - 09.02.2017

És clar que l’anomenada violència terrorista és un dels temes preocupants d’aquests inicis del segle XXI, i és clar que, si es manté la tendència actual d’increment de les desigualtats, la conflictivitat a escala mundial no farà més que créixer. Ara bé, aquesta violència terrorista, s’ha incrementat si ens comparem, per exemple, amb ara fa 50 anys? La resposta no és clara, perquè actualment no hi ha acord internacionalment ni acadèmica sobre què és terrorisme. Com bé diu en Robert Muggah, director de l’Institut Igarapé, els governs, de manera òbviament interessada, moltes vegades barregen terrorisme amb insurgència.

Nuevos caminos desde la lucha antimilitarista

Escrit per Ainhoa Ruiz on . Posted in Articles

Ainhoa Ruiz - Blog Desmilitaritzem l'Educació - 31.01.2017

El creciente impulso institucional que se está dando tanto desde la Generalitat (Resolución 1141/X, de 16 de julio de 2015, y la Moción55/XI de 14 de julio de 2016), como desde el Ayuntamiento de Barcelona (Declaració Institucional del Plenari del Consell Municipal de Barcelona de 26 de febrer de 2016) a algunas reivindicaciones históricas de la lucha antimilitarista, nos lleva por fin a tratar debates escasamente abiertos a la sociedad y al público en general, en un marco donde el antimilitarismo parece estar relegado al olvido ahora que la formación militar no es una obligación en el Estado español, y por tanto ha dejado de ser una lucha de primera línea como podríamos decir que lo fue entonces.

Reorganització de l'exèrcit a l'Albera

Escrit per Tomàs Gisbert on . Posted in Seguretat i defensa

Tomàs Gisbert - El Punt Avui - 29/01/2017

La darrera reorganització de l'exèrcit espanyol ha comportat un augment important de l'activitat a la base militar de Sant Climent Sescebes, i ha incrementat la pressió sobre el seu entorn natural i social. Els veïns i veïnes de Sant Climent i de l'Espolla s'han alçat, amb la campanya Alto el foc a l'Albera, per reclamar el tancament del camp de tir. Quan l'últim soldat de lleva va deixar les casernes el desembre de 2001, l'exèrcit espanyol es va sumir en una profunda crisi. Mai va aconseguir reclutar els 180.000 efectius que volien per a l'exèrcit professional i les unitats militars amb prou feines arribaven a cobrir el 25% dels efectius.

La seguretat ciutadana a Barcelona

Escrit per Pere Ortega on . Posted in Cultura de pau

Pere Ortega – Revista CARRER de la FAVB – 20.01.2017

El govern de l’Ajuntament de Barcelona ha proposat un Pla Local de Prevenció i de Seguretat Ciutadana, acompanyat d’un Pla Director (PD) per a la Guàrdia Urbana (GU), amb els que proposa donar un gir important a la política de seguretat de la ciutat.
Un i altre document pretenen millorar els serveis de seguretat de la ciutat, amb la voluntat d’avançar en una reforma de la GU que permeti implementar un canvi estructural intern i que serveixi per germinar una política de “proximitat” entre la GU i la ciutadania, i ajudi a implantar el guàrdia de barri. Una proposta carregada de bones intencions i en aquest sentit cal tenir-la en consideració com un pas important per pacificar la ciutat.

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org