Aquest llibre és fruit de la Campanya NO A l’OTAN, NO A LA GUERRA. La campanya va sorgir a Catalunya la tardor de 2008 arran d’una crida de diverses organitzacions europees per aplegar el moviment per la pau i antiOTAN, en una sèrie d’activitats que fossin la rèplica a la celebració institucional del seixantè aniversari de la constitució de l’OTAN. S’aprofitava la data per revitalitzar el moviment. De l’esforç de la Campanya per difondre els arguments a favor de la dissolució de l’OTAN, va nèixer la necessitat d’elaborar un text on aquests arguments s’hi exposessin de forma clara. El text pretén explicar què ha significat l’OTAN fins ara i el paper que ella mateixa s’ha atorgat per al futur. Els governs, ajudats eficaçment pels mitjans de comunicació, procuren d’atemorir la població amb el que ells anomenen amenaces globals. I ens presenten l’OTAN com un dels instruments més eficaços per fer front a aquestes amenaces. Però en realitat l’OTAN és una amenaça global i un greu obstacle per a la pau i la seguretat mundials.

Els autors pertanyen a la Campanya i a diverses organitzacions pacifistes i antiguerra.

Publicació que explica, de manera gràfica i visual, l'estat del militarisme a Espanya: despesa militar, indústria d'armament, comerç d'armes, finançament del negoci de les armes, política espanyola de defensa, operacions militars a l'exterior, i el panorama de la vida militar espanyola.

Cada capítol consta d'una introducció, conclusions i comentaris rellevants, acompanyats de gràfics, mapes, figures i taules que faciliten la comprensió de les dades ofertes, que fan d'aquest treball una eina accessible i de gran utilitat per a investigadors, educadors, activistes i tot tipus de treballadors per la pau.

Preu: 10 €

Si voleu adquirir un exemplar truqueu al 93 317 61 77 o apropeu-vos a C/ Rivadeneyra, 6 10è - 08002 Barcelona.

A les escoles catalanes, els joves estudien els successius conflictes que ha conegut el nostre país, especialment la Guerra Civil. Coneixen els principals trets de les dues guerres mundials i la violència perpetrada durant la Guerra Freda no els és desconeguda. Poques vegades, però, se’ls parla dels conflictes armats que avui en dia es cobren milers de vides humanes, destrossen ciutats senceres i amenacen seriosament el medi ambient. Pocs estudiants són capaços d’enumerar alguns dels països que en els últims anys, o fins i tot actualment, pateixen guerres. Són encara menys nombrosos els estudiants que saben explicar les causes i les realitats d’aquestes guerres. És curiós que això succeeixi precisament quan els mitjans de comunicació ens informen més que mai i en temps real del que passa arreu del món.

L’acció humanitària es caracteritza per la seva neutralitat, imparcialitat i independència. Les actuacions militars responen a interessos clarament polítics. Dues realitats diametralment oposades amb uns punts de interconnexió ambigus que generen certa preocupació i que mereixen un estudi profund.

És cert que gràcies al suport dels exèrcits els actors humanitaris poden treballar amb més seguretat i tenen un millor accés a les poblacions que viuen una situació de crisi? Són els exèrcits eficients a l’hora de dur a terme tasques humanitàries? Quin perill suposa per a la població civil que uns soldats estrangers els prestin assistència?

El Estado español ha optado por implicarse en la evolución de los conflictos armados apostando por medidas militares, como el envío de fuerzas armadas a diversos lugares del planeta. El discurso político de las élites gobernantes y las dinámicas que rodean este nuevo escenario han ocasionando un fortalecimiento del militarismo en España.